Nunca digas nunca, que nada es para siempre.: Lleis de Mendel

La genètica mendeliana, mendelisme o herència monogènica és una teoria científica sobre com les característiques hereditàries es transmeten des del organismes progenitors a la seua descendència.
Les lleis deriven del treball basat en l'estudi de caràcters en pèsols, realitzat per Gregor Mendel publicat l'any 1865 i el 1866, encara que va ser ignorat per molt de temps fins al seu redescobriment en 1900.

Diuen així:

-1ª Llei de Mendel. Llei de la uniformidad.
Al creuar dos individus de raça pura tots els descendents ixen iguals entre ells i a un dels pares.
Amb la qual cosa expressem amb majúscules les dominants (A = groc) i minúscules les recessives (a = verd) , es representaria així: AA + aa = Aa, Aa, Aa, Aa.

-2ªLlei de Mendel. Llei de la segregació.
Aquesta llei establix que al creuar dos individus híbrids, reapareix el carácter ocult en un 25% dels descendents.
Mendel va obtindre aquesta llei al creuar diferents varietats d'individus heterozigots (diploides amb dos variants al·lèliques del mateix gen: Aa) , i va poder observar en els seus experiments que obtenia molts pésols amb característiques de pell groga i altres (menys) amb característiques de pell verda, va comprovar que la proporció era de 3:4 de color groga i 1:4 de color verd (3:1) . Aa + Aa = AA + Aa + Aa + aa

-3ª Llei de Mendel. Llei de la independència dels caràcters.
Quan s'estudien dos caracters diferents el seu comportament es diferent.
Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters del pèsol al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb).
En la primera generació (F1), obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació (F2) obtenia totes les combinacions possibles de fenotips: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.