Arrel d'aquesta cançó dels toreros muertos - mi agüita amarilla
http://www.youtube.com/watch?v=Ng9i2VH0t90
Ens vam enterar de que parlava d'una forma un tant peculiar del cicle de l 'aigüa, vam aprendre que la materia que hi ha al terra sempre és la mateixa i que l'únic que fa és anar canviant de lloc a una velocitat que depén dels humans.
També recordarem com es produïa la formació d'una muntanya:
Al xocar les roques anaven puxant.
Va sorgir una qüestió:
Per baix de la muntanya es quedara buit?
Una de les hipòtesis que sorgiren a classe fou que no, ja que s'omplia amb materials com les roques sedimentàries que s'anaven desfent de la muntanya per a tornar a formar-se el magma.
A més a més, continuarem vegent un documental de : ''
Así se hizo la tierra'', que comença parlant del descobriment que va tindre lloc a Escòcia l'any 1788, d'uns aforaments rocosos per part de James Hutton amb el que va demostrar que la terra s'havia format molt abans del que deia l'esglèsia basant-se en el Genesi, ja que abans d'arribar a aquella forma les roques havien passat per un llarg procés de millons d'anys que va demostrar:
Les roques havien estat en posició horizontal al fons marí sepultades a gran profunditat per a cristal·litzar-se novament. Després es van alçar per les forçes geològiques, es van erosionar i quebrar amb la qual cosa es depositaren damunt de les altres roques.
Actualment es creu la teoria de Lord Kelvin que diu que la terra es va formar per la colisió d'inumerables meteorits que originaren així el sistema solar.
Però Kelvin, va tindre un error de càlcul dels anys de la terra, ja que no va contar amb la presència de la radioactivitat, procedent de les partícules radioactives (urani, tori,potasi) que impedia que el planeta s'enfriara pel calor que produïa la seua descomposició, mantenent així la seua elevada temperatura durant moltísim temps més.
Una altra transformació de la terra fou a causa de la disminució de la radioactivitat amb el que la terra s'estava començant a calfar i hi hagué una condensació que provocà una pluja de millons d'anys, produint-se així un mon aqüàtic, tòxic e inhabitable.
Es descobriren unes roques procedents d'aquella època, les laves almohadillades, que es diuen així per la seua forma peculiar d'almohada que a soles aconsegueix si es sol·lidifica en aigües profundes.
També va aparèixer el circoni, una roca que conté urani, ajuda a dir l'edat de la terra, i a més retenen els rests químics de mol·lècules d'aigua.
L'aument de l'activitat de l'aigüa volcànica submarina va donar lloc a la creació del granit, roca amb la qual es formaren els continents i que resisteix més l'erosió que el basalt.
El geòleg australià Phillip Playford, va descobrir el estromatolit, un montícul rocos que es va formar arrel d'unes llamines molt fines de microorganismes que usen l'energia de la llum per a alimentarse i a més obtindre la seua forma. A mesura que els estromatolits ocupaven les aigües superficials a la terra omplien l'atmòsfera d'oxigen, produïnt una vegada més altre cambi, el planeta deixà de ser verd per a ser blau.
Els moviments sísmics desgarraren la corteça, provocant un moviment als continents, per la qual cosa el meteorolèg Beginer, va dir que la costa est de sud amèrica i la costa oest d'àfrica encaixaven perque havien estat unides avans de la seua separació. Però com que ell no era un especialitzat en aquest tema, els geòlegs no aprovaven de cap manera la seua teoria i tractant de demostrar que allò que deia era cert, es va perdre a una de les seues expedicions a la neu on va morir.
La marina del estats units va realitzar un mapa mundial del terra
oceànic amb el que es va descobrir que la xarxa de muntanyes, grietes
volcàniques i foses submarines dividien els oceans en enormes plaques de
corteça. Donaren lloc a una nova ciència la tectònica de plaques.
(destrució del vell i construcció del nou)
Per altra banda, a conseqüència dels canvis climàtics, la terra es va cobrir per una capa de gel que va provocar l'extinció de quasi tots els organismes vius al mar que començaven a formarse.
Però davall del gel, les diverses erupcions volcàniques ho desferen completament, aumentant així altra vegada el nivell d'oxigen.
Es com si haguera una lluita constant entre els científics per tratar d'aconseguir que la seua teoria sobre la formació de la terra fora la bona.
Fins ací varem vore a classe. Espere que no us haja aborrit massa :)
